En pasqua acompanyí a mon pare a la biblioteca. Com m’acabava de començar La campana de vidre i no sabia si me donava temps a llegir-ne un altre abans de tornar a Barcelona, vaig agafar Carta al pare, que és molt molt curtet. He de dir que ha estat bé, però he acabat un poc cansada de gent deprimida i traumatitzada (la novel·la de Plath, el relat de Joyce i ara aquest).
La lectura m’ha sorprès per l’odi, el rencor i la total influència que el pare de Kafka va tenir sobre ell. Les comparacions dels seus sentiments amb altres situacions són freqüents (i un dels aspectes que més m’han agradat del llibre), per demostrar la crueltat de les accions del seu pare:
“Gràcies a aquesta activitat, realment havia aconseguit apartar-me de tu en bona mesura, tot i que el cas evoque un poc al cuc que, aixafat per un peu en la seua part posterior, es desprèn de la seua part de davant arrastrant-se cap a un costat.”
“De vegades, m’imagine el mapamundi estès, i tu gitat sobre ell de punta a punta. Aleshores, em senc com si per a la meua vida a penes es pogueren tenir en compte aquelles zones que, o bé no estan cobertes per tu, o bé estan fora del teu abast.”
La lectura ha sigut curta però intensa, plena de passions negatives i concentrades, farcida de comparacions, exaltacions i un gran sentiment d’inferioritat. Ara sols vull llegir alguna cosa alegre i sense misèries!
No t'ho creuràs, però l'altre dia vaig tenir aquest llibre a les mans en una llibreria durant molta estona i al final el vaig deixar estar. De Kafka només he llegit La Metamorfosi i tinc ganes de llegir quelcom més seu, i després de llegir la teva ressenya és molt probable que trii aquest llibre :)
ResponEliminaParlant de disseny, el teu blog és senzillament impressionant.
Ens llegim,
Jo també he llegit el llibre de Kafka i em va resultat un poc repelent perqué està tot el temps amb retrets del pare al fill. Tinc la mateixa opinió del teu blog que el comentari anterior: el teu blog el tinc com a referència per a triar la meua propera lectura.
ResponEliminaVicent