Hui he acabat de
llegir Allò que el vent s’endugué (1936), de Margaret Mitchell. És un llibre
gros, de quasi mil pàgines, però es llig realment ràpid. La història es va fer
mundialment famosa per la pel·lícula protagonitzada per Vivien Leigh i Clark
Gable i ja feia temps que volia llegir la novel·la, però no trobava on comprar
el llibre. Un dia el vaig trobar de segona mà en Llibre Solidari per 3€ (tapa dura
i tot) i el comprí. De la pel·lícula recordava fragments molt concrets, sobretot
l’escena en què Scarlett, pobra, es vist amb un vestit fet de cortines verdes i
va a la ciutat a buscar diners per sobreviure. No sé per què recorde açò
especialment.
La història es la
d’Scarlett O’Hara, una jove malcriada i presumida, que es veu envoltada per la
Guerra de Secessió dels Estats Units. Ella, ciutadana del sud, filla d’un cap
de plantació de cotó, cau en la pobresa i és forçada a guanyar-se la vida de qualsevol
forma. Conduïda pel seu amor a Tara (la plantació de la seua família) i el seu
amor cec a Ashley (un jove casat), va superant tots els obstacles que se li van
posant per davant, que no són pocs. El seu caràcter egoista li crea grans
enemistats i la seua avarícia pels diners i per les possessions materials la duen a una
vida solitària.
La persona a la
que més odia, Melanie, la dona d’Ashley, és l’única que l’estima i protegeix sempre. Aquesta dualitat entre la bondat de la seua enemiga i la manca d’amabilitat
de la protagonista, és un dels eixos vertebradors de la història. Un altre eix
és la relació amb Rhett Butler, l’única persona tan cruel i interessada com per
a entendre i perdonar el caràcter real d’Scarlett.
Aquesta novel·la
és una història d’aventures, de la vida de la protagonista, però també de l’evolució
i destrucció d’una nació i de les seues costums i tradicions. Si haguera d’elegir
entre un dels arguments universals que defineixen aquest llibre és el del xoc
entre el vell i el nou: les grans vides de luxe i tranquil·litat de les
famílies adinerades del sud desaparegudes front a la pobresa i misèria d’unes
persones que han de viure en un món que no té un lloc per a ells.
 |
| Després de tot, demà serà un altre dia! |
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada