Encara no m’he
recuperat del tot de la lectura de la setmana passada: Stoner (1965). Ha sigut
una lectura ràpida però intensíssima. És un llibre on he arribat a sentir tots
els pensaments del protagonista com si foren meus. El llenguatge clar, però
profund i exacte m’ha encantat i ha creat una sensació d’immersió en la
història increïble. El final de la lectura, per suposat, ha sigut dur.
Comente un poc de
què va i ho faré com puga, perquè és un poc difícil: Un jove de pares grangers
es matricula a la universitat. Allí fa un parell d’amics i s’endinsa, ja per
sempre, en el món acadèmic. Forma una família, amb les seues rareses i
problemes, i es fa professor en la mateixa institució. Ja està. És fascinant
com amb aquest argument s’ha pogut traçar una història i un personatge tan
rodons, s’ha dibuixat una vida completa, una vida completament anònima. Stoner,
el protagonista, no és cap heroi, no un gran amant, ni tan sols un pensador o
docent extraordinari. No obstant això, la seua mediocritat (per la seua falta d’èpica)
és tan bellament descrita, tan ben perfilada, que passa a ser una història
apassionant.
És la vida d’un
home que va coneixent la vida conforme van passant els anys, va aprenent que
les coses importants a una edat no ho són gens a una altra, que la persona a la
que primer s’estima no ha de ser precisament l’última o definitiva, que tot és
passatger menys u mateix.
No sé què més
dir, sols que el recomane moltíssim i que m’ha encantat. Però avise que més val
que no us l’acabeu pel matí, quan teniu tot el dia per davant. El final (no pel
que passa al final, sinó perquè suposa el final de la nostra relació literària
amb el protagonista i amb la història) me deixà totalment aixafada i vaig estar
com una zombie mig matí a la faena.
Per cert, hi ha gent per l'univers d'Internet que compara aquest llibre amb el de la meua ressenya anterior: Algú, d'Alice Mcdermott. Tenen la similitud de que tracten històries anònimes i les fan grans, les tracten amb gran rellevància. Però em quede amb Stoner, m'ha agradat moltíssim més.
m'encanta la foto
ResponEliminaGràcies!
EliminaLlegiré el llibre. Gràcies pel comentari.
ResponEliminaMoltes gràcies!! No sé dir mai si un llibre és bo o dolent, però puc dir que aquest m'ha agradat moltíssim. A veure si coincidim!
EliminaÉs un llibre inoblidable, de les millors lectures de l'any passat. Del mateix autor et recomano "Butcher's Crossing", també fenomenal i, no sé molt bé perquè, no tant aclamat.
ResponEliminaMe l'apunte! Si, del que va d'any, també està entre els meus preferits :)
EliminaL'acabe de llegir. És un llibre, crec que ho dius tu, impactant. Les coses que li passen són del tot normals pero les conta amb un acompanyament emocional que, a mi me deixava estomordit i estava pensant, tot i fent altres activitats, en el que li passava al protagonista,a Stoner.
ResponEliminaSi! Jo el dia que me'l vaig acabar va ser mentre em feia un café abans d'entrar a la faena i em vaig passar tot el matí pensant en el protagonista i en la història!
Elimina